1. Del monopoli a la diversitat monetària

1.1. Introducció als diners

1.1.2. Una ressenya històrica breu

Abans de la creació dels diners s’utilitzaven articles de valor que tenien un ús i servien per a crear equivalències i per a intercanviar. Aquests articles havien de tenir certs atributs substantius, com ara ser durables, poder-se transportar i tenir un valor inherent. Hi ha tres moments històrics importants fins a la creació dels diners segons la concepció que en tenim avui:

  1. Utilització de coses poc durables com a diners, com ara la sal (a la Xina, al nord de l’Àfrica i a l’Europa de la Mediterrània) o el cacau (a Mèxic).
  2. Utilització dels metalls com a diners. Per la seva qualitat de béns perdurables, els metalls serveixen com a reserva i, atès que es poden reduir a peces relativament petites, constitueixen un bon mitjà d’intercanvi. Entre els metalls, l’or ha estat el més preuat. En èpoques tan primerenques com el final del tercer mil·lenni abans de Crist, els pobles mesopotàmics van començar a utilitzar lingots de metalls preciosos a canvi de béns. També es té informació que al voltant de l’any 2500 aC ja s’usava la plata com a forma de pagament.
  3. Utilització de la moneda, la qual va aparèixer quan l’organització social i la tecnologia es van desenvolupar fins que es van emprar quantitats estandarditzades d’or i plata en els intercanvis. La paraula moneda ve de moneta, és a dir, ‘peça’. La moneda més antiga de què es té coneixement és el xéquel sumeri (que significa sac de blat). La seva creació va tenir lloc aproximadament l’any 3200 aC al petit regne de Lídia, en el que avui és Turquia, i d’allí es va difondre arreu del món. Aquestes monedes van constituir la primera revolució monetària de la història i, amb el pas del temps, van donar lloc al sistema monetari occidental.

Des de la invenció de la moneda no hi va haver canvis importants en la història dels diners fins a l’emissió dels primers bitllets. Si bé a la Xina es va començar a fer paper moneda i a imprimir-lo uns mil anys abans que a Europa, l’emissió de bitllets per a compensar l’escassetat de monedes d’or i plata es va dur a terme per primera vegada el 1661 al Banc d’Estocolm. El paper moneda o bitllet com el que fem servir actualment va ser un invent de Benjamin Franklin el 1729 als Estats Units. No va ser fins al segle xix que els banquers de Londres van crear un sistema monetari que es va difondre arreu del món i es va transformar en el primer sistema monetari d’abast realment global amb paper moneda basat en l’or.

No obstant això, la història de la banca és molt anterior a la dels bitllets. Al segle xiii neix la primera institució precursora de la banca actual, que va sorgir d’un orde de cavallers de caràcter religiós, els templers, que van funcionar com a banquers de reis i papes. Cap al segle xv, els nous banquers van ser famílies italianes, gent que treballava més als mercats que als castells. Precisament la paraula banc o banca es deu a la manera com ells atenien els seus clients, ja que literalment feien la seva feina sobre un banc que col·locaven a les banquetes. Aquests banquers rebien monedes d’or de la gent i lliuraven un val o lletra de canvi a nom de la persona que els havia donat els diners. Ells van ser els que van inventar la lletra de canvi, que és un document escrit que disposa el pagament de certa quantitat de diners a una persona en un moment i un lloc determinats. A la pràctica, els banquers es van convertir en prestadors dels rics, mentre que els prestadors i els propietaris de cases d’empenyorament van continuar prestant als pobres.

Al segle xix es va designar, amb el nom de Banc Central, el banc establert a la capital de cada país i que tenia el monopoli de l’emissió de paper moneda nacional. Després de l’acord de Bretton Woods, del qual es parlarà més endavant en aquest curs, els bancs centrals van complir altres funcions: són els prestadors d’última instància dels bancs comercials; són també els responsables últims del control de la inflació, mitjançant l’emissió de diners i la variació de les taxes d’interès principals. Els seus clients són els altres bancs del país. Tots els bancs centrals estan sota la tutela del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, com també del Banc de Pagaments Internacionals, club privat de Basilea.