1.4. La sostenibilitat de la diversitat monetària
1.4.4. Un canvi de valors
El canvi associat amb el corrent transformador, el de les monedes complementàries, perquè sigui autèntic i sostenible en el temps hauria d’anar acompanyat d’un canvi de valors. Aquests, com a precursors de les creences, les actituds i, per tant, les conductes, són els que garanteixen la continuïtat de les accions humanes d’una manera gairebé independent de l’entorn.
Per a això, s’hauria de passar de societats patriarcals a societats matriarcals. Les societats patriarcals (associades amb el monopoli monetari) representen una situació magnífica per a la revolució industrial, però promouen cicles d’expansió i de crisi, de concentració de la riquesa i de destrucció de la comunitat. Per contra, les societats matriarcals (associades amb l’ecosistema monetari del canvi transformador) són societats patriarcals per als assumptes a llarg termini però utilitzen diferents tipus de moneda per als intercanvis locals. Alhora, promouen l’estabilitat econòmica durant segles, generen benestar, i construeixen la comunitat i li donen suport.
Utilitzant el vocabulari taoista del yin i el yang, s’estableix la comparativa següent entre els diners de curs legal a què estem acostumats i el nou enfocament de canvi transformador: Es passaria de la recerca de la certesa a la capacitat per a tolerar l’ambivalència; de l’autoritat central a la confiança mútua; de les creences basades en la jerarquia a les creences basades en la igualtat; de la competència a la cooperació; del raonament analític a la intuïció i l’empatia; del pensament lògic i lineal al pensament emocional i no-lineal; de la causa i l’efecte a la sincronicitat; del reduccionisme (les parts expliquen el tot) a l’holisme (el tot explica les parts); de pensar que el que és gran és bonic a creure que la bellesa rau en el que és petit; del predomini de la tecnologia al predomini de les habilitats personals; del capital físic i financer (economia yang o eficiència) al capital natural i social (economia yin o resiliència); de les transaccions comercials als intercanvis comunitaris.
Si les monedes convencionals promouen un seguit de valors d’autopromoció i conservació, com ara l’autoritat central, la jerarquia, la competència, la causa-efecte, el reduccionisme i la tecnologia, les monedes complementàries inculquen una sèrie de valors totalment oposats, d’obertura al canvi i autotranscendència, com ara la confiança mútua, la igualtat, la cooperació, la sincronicitat, l’holisme i les habilitats interpersonals.