2.4. Evolució històrica i situació actual
2.4.4. La caracterització del cicle de vida
L’experiència de determinats projectes de monedes complementàries permet veure que la vida útil d’iniciatives d’aquesta índole sol ser curta. Això és clarament evident en alguns casos com el LETS al Regne Unit i les monedes locals als Estats Units. Així, per exemple, les avaluacions del LETS al Regne Unit n’han posat de manifest el potencial, però també n’han identificat les barreres internes i externes que impedeixen que assoleixi els impactes volguts inicialment. Aquestes iniciatives s’han limitat a ser marginals, però tanmateix eficaces, i, per tant, han decebut les persones que esperaven impactes significatius després de la seva implantació generalitzada. En aquest sentit, sembla que assistim al cicle de vida natural de les iniciatives experimentals de desenvolupament comunitari, en què les bones idees atreuen inicialment l’atenció, mostren un augment de l’interès dels usuaris i creixen (sempre que vagin acompanyades de finançament per a la creació de les xarxes i la formació dels usuaris). A continuació, les iniciatives s’estanquen perquè no aconsegueixen la massa crítica necessària per a la seva implantació generalitzada, de manera que a poc a poc decreixen, ja que els participants se n’allunyen i s’apropen a altres projectes prometedors que se’ls ofereixi. Els cicles de vida no solen anar més enllà dels quatre o cinc anys.
Malgrat això, també hi ha exemples d’iniciatives que estan en evolució i creixement permanents, i s’estabilitzen durant anys en determinats països, com ara el Wir a Suïssa. Per tant, del que hem esmentat anteriorment no es pot concloure que la trajectòria de qualsevol projecte de moneda complementària sigui sempre la d’auge i caiguda, perquè fins i tot hi ha indicis de la recuperació del creixement d’alguns sistemes que semblava que ja havien tocat sostre, com és el cas del bescanvi argentí. També és cert que el creixement recent d’aquestes iniciatives és en part una resposta a la crisi econòmica mundial que patim des de l’any 2008, com també a la implantació de les noves plataformes tecnològiques en línia que fan que la gestió d’alguns sistemes sigui més fàcil, àgil i segura. En aquest sentit, també cal destacar que alguns dels nous sistemes que han aparegut a recentment es distancien de manera visible de cultures i estils de vida merament alternatius, i es presenten ja com a models o iniciatives de caràcter general per a assolir objectius polítics de sostenibilitat. És el cas de les monedes per a la transició, sorgides sobretot al Regne Unit. Si bé encara són projectes petits i en fase d’expansió, és possible que altres experiències de monedes complementàries vagin seguint el seu exemple, més que el dels models antics associats sobretot amb moviments socials de caire fortament alternatiu o contraris al sistema vigent.