2.3. Característiques
2.3.3. Els dissenys híbrids
Les quatre tipologies de monedes complementàries (bancs de temps, sistemes de crèdit mutu, monedes locals i mercats de bescanvi), com també la caracterització segons l’àmbit d’actuació principal (social, econòmic i mediambiental) i el procés d’emissió (crèdit compartit, monedes basades en diners de curs oficial, monedes fiduciàries, monedes basades en béns i monedes emeses com a deute), no són grups aïllats ni independents, sinó al contrari, es poden combinar entre ells.
Si apostem per un disseny que sigui realment sostenible, cal obrir el punt de mira i configurar un sistema monetari complementari híbrid, que inclogui una o diverses tipologies alhora, que actuï tant en l’àmbit econòmic com en el social i el mediambiental, i que empri el procés d’emissió monetària que s’ajusti millor als objectius establerts, entre molts altres factors. No hi ha models estàndard de monedes complementàries i, per tant, no hi ha projectes completament idèntics. Poden ser molt semblants, gairebé iguals, però la conjuntura socioeconòmica de l’entorn on s’implanten les monedes complementàries serà determinant per a caracteritzar el projecte resultant i, per tant, per a convertir-lo en un projecte únic. Es tracta de models híbrids derivats de la combinació de diferents classificacions i caracteritzacions, fets a mida segons els objectius establerts, els agents implicats i els recursos disponibles, entre molts altres aspectes.