2.3. Característiques
2.3.2. El procés d’emissió
Independentment de la tipologia i de l’àmbit d’actuació principal al qual vulguin donar resposta, les monedes complementàries poden tenir diferents processos de creació o emissió monetària.
- Monedes basades en un crèdit compartit. És el cas dels sistemes de crèdit mutu, els bancs de temps i els mercats de bescanvi. En aquests casos, la moneda representa un deute d’intercanvi amb altres membres de la mateixa comunitat i es computa com un haver o saldo positiu del membre que ofereix el producte o servei, i un deure o saldo negatiu del membre que el rep.
- Monedes basades en diners de curs oficial. Es tracta de la modalitat més senzilla i solvent d’implantar, ja que inclou una confiança generalitzada en el valor dels diners convencionals. El procés s’inicia adquirint o donant suport a l’emissió monetària amb un fons de moneda de curs oficial, que s’utilitza en un àmbit territorial determinat, generalment local o comarcal, entre els actors econòmics que participen en el sistema. Un dels criteris de viabilitat per als comerços és que aquestes monedes solen ser intercanviables posteriorment en moneda de curs oficial, sovint amb un percentatge de penalització per liquidació que serveix per a la sostenibilitat del sistema.
- Monedes fiduciàries. Es tracta de valors de canvi creats sense cap tipus de suport i introduïts en un circuit per a ser emprats com a mitjà d’intercanvi de béns i serveis. En aquest cas els participants reben una quantitat idèntica quan es registren en el sistema, o bé l’obtenen periòdicament en forma de renda bàsica, entre altres.
- Monedes basades en béns. Aquestes monedes s’emeten recolzades per un bé determinat, i d’acord amb l’existència d’aquest en quantitat suficient. Així, per exemple, l’energia elèctrica, els productes en estoc que una empresa no ha venut o la producció agrícola d’un col·lectiu, entre altres. És un sistema poc emprat a l’Estat espanyol i, en general, aliè a les possibilitats d’intervenció dels actors públics.
- Monedes emeses com a deute. Es dona suport a la moneda com un bo per a finançar determinats projectes. La moneda actua com a document diferit de cobrament d’un dipòsit inicial en diners de curs oficial i circula entre els actors que accepten la confiança en aquest deute. El cobrament es pot dur a terme finalment en béns o serveis o recuperant l’aportació inicial en la moneda de curs oficial. És una modalitat que pot tenir sentit en el cas del finançament d’administracions locals molt endeutades que hagin de fer front a exigències de liquiditat o projectes comunitaris.
