3.2. Efectes de les monedes complementàries
3.2.2. La democratització i la millora de la provisió de serveis
Les monedes complementàries són eines que els governs locals poden emprar com a instruments de política pública. En la provisió de serveis públics, les transaccions econòmiques són cada vegada més preponderants, i la ciutadania es relaciona cada cop més amb aquests serveis com a consumidors (i no com a ciutadans actius), independentment que siguin serveis d’oci, d’educació o de salut. Les monedes complementàries poden modificar les dinàmiques d’aquestes relacions cada vegada més monetitzades i tornar-les a dotar de sentit social.
- Satisfacció de les necessitats comunitàries. Quan les persones han d’implicar-se en un projecte dedicant temps i recursos a cobrir els serveis que s’han deixat de prestar com a conseqüència de les retallades pressupostàries, les desigualtats esdevenen extremes. Les monedes complementàries fomenten accions proactives que serveixen per a apoderar les persones i es poden implantar per a crear comunitats i espais més actius. Són respostes pràctiques a un espectre ampli de polítiques públiques que no intenten substituir o reduir els serveis públics, sinó aconseguir que siguin més útils i inclusius. Permeten la connexió entre les persones d’una manera més activa i faciliten la resolució de les necessitats comunitàries.
- Coproducció. Es tracta d’una nova forma de provisió de serveis. Les monedes complementàries poden millorar positivament les relacions entre els serveis públics i els seus usuaris. En el context del sector públic, la coproducció s’utilitza cada cop més per a la posada en funcionament, el disseny i la provisió de serveis. En comptes d’intentar resoldre les necessitats de les persones, la coproducció se centra en els recursos de la gent (temps, habilitats i especialització) i estableix una relació igualitària amb els usuaris, que són alhora dissenyadors i proveïdors d’aquests serveis. Aquest enfocament s’oposa al model tradicional dels serveis públics, orientat de dalt a baix i de manera centralitzada, el qual considera que els usuaris són receptors passius d’aquests serveis. La coproducció —i l’ús de les monedes complementàries per a fomentar-la— ha guanyat terreny en l’àmbit polític com a alternativa possible a les retallades pressupostàries. Les monedes complementàries ofereixen una eina per a alliberar el potencial de la coproducció, ja que incentiven la contribució del públic als serveis públics, aporten noves idees i possibilitats de provisió d’aquests serveis d’una manera eficient, enforteixen les iniciatives comunitàries independents, reconeixen talents i activitats no valorats per l’economia de mercat, i creen dinàmiques pròpies d’interacció i intercanvi.