2.2. Tipologies
2.2.3. Els sistemes de crèdit mutu
Es tracta de les monedes complementàries que ocupen la segona posició en nombre d’iniciatives internacionals, ja que representen el 41,3 % del total.
Els sistemes d’intercanvi mutu es creen durant el mateix acte de compra o despesa: El crèdit d’una persona és igual al dèbit d’una altra, de manera que els comptes sempre sumen zero. Tant el valor com la utilitat de la moneda es conserven gràcies a la confiança entre els membres per a complir els seus compromisos (o deutes).
Es tracta de sistemes que poden operar o no dins d’una zona geogràfica definida i que proporcionen als usuaris l’accés al crèdit sense interessos, el qual es pot gastar dins del cercle de comerços o usuaris inscrits al programa. Els membres anuncien les ofertes o demandes en un directori, de manera que quan es fa una transacció queda comptabilitzada en el mateix sistema, sigui per mitjà d’un talonari on s’apunten els participants i l’import de la transacció, o per mitjà de la tecnologia. Alguns projectes vinculen el valor de la seva moneda a la moneda nacional; altres prefereixen un sistema basat en el temps (com el cas particular dels bancs de temps); i alguns fins i tot barregen el temps amb els valors propis de la moneda.
Tot indica que, si bé els intercanvis mutus estan adreçats clarament a donar suport a les economies locals, el que té més impacte en les xarxes socials que fomenten són els beneficis socials i d’impuls de la comunitat.
L’exemple més conegut és el LETS, que va néixer a l’illa de Vancouver, al Canadà, el 1983, creat per l’activista comunitari Michael Linton. El propòsit inicial va ser que es convertís en una moneda d’emergència durant la recessió. El LETS, generalment sorgit de la societat civil, es va estendre ràpidament pel Canadà, el Regne Unit, Nova Zelanda i Austràlia durant els anys vuitanta i noranta, gràcies a les xarxes d’activistes verds. El creixement del LETS va assolir el punt àlgid al Regne Unit al final de 1990, però fins al cap d’uns anys no va arribar a la maduresa a la resta d’Europa. Hi ha adaptacions del LETS a França, Hongria, Alemanya, Àustria, Suïssa i Austràlia, i models similars que han sorgit a Sud-àfrica, el Japó i Canadà. Altres països s’han inspirat en el LETS, la qual cosa ha donat lloc a noves formes i sistemes híbrids. Així, per exemple, el model CES o Community Exchange Systems està inspirat en els LETS i proporciona una plataforma electrònica en la qual pot tenir lloc l’intercanvi mutu. Aquest sistema es va originar a Sud-àfrica, però s’ha estès arreu del món i ha estat i és utilitzat per molts dels sistemes d’intercanvi mutu existents.
Les característiques i els avantatges dels sistemes LETS es poden resumir en els punts següents:
- No hi haurà mai cap manca de crèdit dins d’una comunitat de comerciants, ja que són possibles totes les transaccions legítimes.
- L’assignació de crèdits està determinada, de manera democràtica i descentralitzada, pels seus participants d’acord amb els reglaments i nivells de confiança mútua.
- Els participants poden estalviar perquè eviten costos d’interès i taxes de transaccions bancàries.
- Els participants poden evitar els efectes adversos de factors externs, com ara la inflació monetària, les polítiques restrictives de crèdit bancari o les inestabilitats econòmiques i financeres mundials.
No obstant això, hi ha diferents factors importants que cal tenir en compte per a la posada en marxa d’un sistema LETS:
- Evitar els errors fonamentals de generar expectatives excessives i d’aferrar-se al disseny inicial del sistema, el qual ha de ser flexible i adaptar-se als contextos socioeconòmics locals.
- Introduir la gent en el sistema de manera adequada, explicant als nous socis com funciona i confirmant que ho entenen.
- Gestionar professionalment el sistema, elaborant materials publicitaris i directoris ben dissenyats, com també organitzant festes i viatges perquè els socis es coneguin.
- Tenir prou diversitat de capacitats ofertes per a cobrir les necessitats de la gent (producció d’aliments, serveis de reparació, reciclatge i reutilització…).
- Tenir un esperit ben definit i compartit, establint un consens sobre el mecanisme i l’objectiu del sistema.
- Comunicar als socis el que s’aconsegueix amb el sistema LETS (transacció de béns i serveis no professionals que no es vendrien amb diners de curs legal).
- Tenir cura dels socis actius, intervenint perquè els que tenen talents i capacitats que tothom vol no acabin acumulant massa saldo positiu, es cansin d’oferir el servei i abandonin el sistema.