3. Cap a un desenvolupament local i sostenible (3.177)

3.1. El paper de l’administració pública (1.314)

3.1.1. La necessitat d’un desenvolupament local i sostenible

Les monedes complementàries constitueixen una eina per al desenvolupament local i es poden emprar tant en el context d’economies fràgils, en localitats que veuen reduïda la despesa local perquè s’orienta a les grans superfícies i perden capacitat de renda en euros, com també en territoris amb indicadors de renda i ocupabilitat més elevats, on hi ha recursos importants infrautilitzats i sistemes de gestió ineficients. Una administració local pot trobar en l’emissió o facilitació de monedes complementàries un efecte sinèrgic vinculat amb diverses competències: impuls al comerç local, atenció a col·lectius en risc d’exclusió, foment de l’ocupabilitat local, millora de les relacions veïnals, com també suport al teixit associatiu, a la gestió de residus, a la recollida selectiva i a la prevenció d’abocaments, entre altres. Les monedes complementàries presenten també una sèrie de reptes i oportunitats a l’hora de fomentar un desenvolupament local que, a més, sigui sostenible, entès com el desenvolupament que té lloc de manera integral, tant en l’àmbit social com econòmic i mediambiental, i que s’ajusta a les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves necessitats.

Tal com s’ha comentat anteriorment en aquest curs, no hi ha models estàndard de monedes complementàries i, per tant, no hi ha projectes completament idèntics. Poden ser molt semblants, gairebé iguals, però la conjuntura socioeconòmica de l’entorn on s’implanten les monedes complementàries serà determinant per a caracteritzar el projecte resultant i, per tant, per a convertir-lo en un projecte únic. Es tracta de models híbrids derivats de la combinació de diferents classificacions i caracteritzacions, fets a mida segons els objectius perseguits, els agents implicats i els recursos disponibles, entre molts altres.

En qualsevol cas, i en relació amb les restriccions geogràfiques del terme local on l’Administració pública vulgui implantar un projecte determinat, cal fer constar que la configuració híbrida d’un sistema monetari complementari ha de perseguir sempre l’assoliment del desenvolupament local sostenible, però mai no pot tenir motius o aspiracions sobiranistes, sinó simplement de dinamització i transformació, tant en l’àmbit social com econòmic i mediambiental.