3. Cap a un desenvolupament local i sostenible

3.1. El paper de l’administració pública

3.1.2. El paper dels governs locals

Els governs locals són uns actors fonamentals en la vida social, econòmica i política de les societats. Al voltant del 60 % de les decisions que es prenen a escala europea tenen un impacte directe en els municipis, les províncies o les regions, i al voltant d’un 70-80 % de les inversions públiques europees les porten a terme els governs locals. Tot això demostra la importància creixent d’aquests governs, tant en l’economia com en la vida ciutadana. No obstant això, des de 2008 s’han hagut de prendre decisions polítiques per a reduir pressupostos de manera significativa, mentre que les necessitats de les societats que han patit aquestes retallades no han desaparegut. Així mateix, una població cada vegada més voluminosa i d’edat més avançada ha incrementat la demanda de serveis locals i municipals, especialment en els sectors socials i de la salut. Els comerços locals també han tingut dificultats per a sobreviure en temps d’austeritat i desocupació, cosa que ha generat reptes socioeconòmics per als municipis.

El suport de les institucions públiques a les monedes complementàries pot oferir precisament una solució potencial a aquestes retallades en els pressupostos públics, com també una millora dels serveis i les polítiques públiques, més enllà del que es pugui comprar només amb diners. Al llarg de l’última dècada, un nombre cada vegada més significatiu de governs locals ha tingut un paper de lideratge en el disseny i la implantació de monedes complementàries, i ha fent front a reptes clau tant en l’àmbit socioeconòmic com mediambiental. Concretament, les monedes complementàries han tingut un impacte en quatre àrees de prioritat alta per als governs locals:

  1. La democratització i la millora de la provisió de serveis.
  2. El suport a l’economia local i a les pimes.
  3. La lluita contra les desigualtats i l’exclusió social.
  4. La reducció de l’impacte mediambiental.

En qualsevol cas, no es tracta de quatre àrees independents, sinó que es poden combinar entre elles. Així, per exemple, les monedes que milloren la prestació de serveis sovint també tenen un impacte en la reducció de l’exclusió social i les desigualtats. O les monedes que donen suport al comerç local i les pimes també plantegen la reducció de l’impacte mediambiental mitjançant la relocalització de les cadenes de producció i distribució.

El nivell d’implicació o les funcions que poden fer els governs locals va des del suport de monedes fins al lideratge de projectes complets. En particular:

  • Lideratge. Posar en funcionament una moneda complementària i convertir-se així tant en l’operador líder com en el promotor.
  • Integració. Estar implicat en el projecte però sense ser-ne l’executor principal, integrant la moneda en el seu sistema mitjançant el pagament a proveïdors, l’ús en la contractació pública, el cobrament d’impostos o el pagament de part dels salaris del personal.
  • Associació. Estar en igualtat de condicions que la resta d’organitzacions compromeses amb el llançament de la moneda, oferint suport tècnic al projecte, per exemple en TIC o en estratègies de captació de fons, ajudant en els processos administratius, desenvolupant o invertint en formació, o assistint i donant suport a processos d’avaluació.
  • Patrocini. Patrocinar econòmicament un grup o una organització perquè desenvolupi un projecte de moneda complementària.
  • Participació. Implicar-se en l’ús de la moneda, sense donar-li suport necessàriament ni integrar-la en el seu sistema, però permetent que les persones o els negocis paguin serveis amb aquesta moneda sense posar-la novament en circulació, oferint serveis poc sol·licitats o assumint que no produirà guanys. Tot això proporciona una validació important a la moneda, ja que amplia les opcions d’ús per als usuaris i dota de confiança el projecte.
  • Suport. Sense participar-hi directament, però oferint ajudes mitjançant el suport en l’ús de la moneda i donant-li validesa i cobertura sense implicació directa.