3. Cap a un desenvolupament local i sostenible

3.2. Efectes de les monedes complementàries

3.2.4. La lluita contra les desigualtats i l’exclusió social

Fer tasques de voluntariat i de participació comunitària implica disposar d’un temps i d’uns diners que ja cobreixin les necessitats, cosa que no tothom té. Les monedes complementàries poden ajudar a superar desigualtats de temps lliure i de diners, i redistribuir els recursos d’una manera més equitativa.

  • Participació social. L’exclusió de certs grups de la vida social debilita les relacions comunitàries. Les monedes complementàries poden dinamitzar el teixit social i assegurar que tots els grups tinguin les mateixes possibilitats d’implicar-se en l’àmbit comunitari. Si bé les monedes complementàries per elles mateixes no poden solucionar desigualtats socials, econòmiques i polítiques, ja que són qüestions estructurals que necessiten canvis estructurals, sí que poden lluitar contra alguns dels efectes i les causes de l’exclusió social. Implicar-se en tasques de voluntariat ofereix molts avantatges per a les persones excloses socialment i marginades econòmicament. És una oportunitat per a crear noves relacions i adonar-se del valor d’un mateix. Treballar en aquest tipus de projecte representa un gran valor per a la resta de la comunitat, ja que mobilitza el talent i les capacitats dels residents locals.
  • Suport a l’economia de les cures. Les xarxes i les relacions de confiança dins d’una comunitat conformen els fonaments de la vida social i nodreixen la base sobre la qual creix l’economia formal dels diners i els mercats. No obstant això, en ser una feina no remunerada, el valor que implica la cura de les famílies —criar els infants, ajudar els veïns, fer les tasques de la llar, fer la neteja o ocupar-se de les finances domèstiques— generalment no es reconeix com una part de l’economia formal. Totes les tasques diàries de mantenir i alimentar la societat, i les persones que amb la seva feina ho fan possible, constitueixen l’economia de les cures, ja que sense elles la vida tal com la coneixem no es podria sostenir. Es poden fer moltes coses per a donar suport i enfortir aquesta economia, i també per a donar-li més valor i reconèixer la importància de la seva contribució, sense necessitat de posar-li un preu específic. Aquí és precisament on les monedes complementàries també poden demostrar la seva vàlua.
  • Desigualtat i en risc d’exclusió social. Les monedes complementàries no solucionen les desigualtats ni l’exclusió social, però són una eina molt valuosa. Un dels factors més importants per a reduir la desigualtat és l’apoderament. Aquest tipus de monedes poden ajudar a redistribuir el poder entre les persones que ja el tenen i les que no. L’apoderament i la vàlua personal són conceptes que van lligats. Les monedes complementàries ajuden a fer activitats voluntàries que permeten als participants viure noves experiències que ofereixen recompenses intrínseques, com ara l’autoestima, però també extrínseques, com ara l’aplicació de les habilitats adquirides en la feina remunerada i l’educació formal. Els projectes de monedes complementàries poden solucionar desigualtats educatives, d’aprenentatge i d’ocupabilitat, i ajuden les persones que tenen menys oportunitats a adquirir les habilitats que busquen els ocupadors i, fins i tot, poden situar-les en igualtat de condicions amb les que tenen un estatus més privilegiat.
  • Millora del benestar individual i de la salut. El benestar té a veure amb la manera com les persones se senten, funcionen i avaluen la seva vida. Les monedes complementàries poden contribuir significativament a la millora del benestar personal i proporcionar oportunitats per al contacte social i el foment de l’autoestima. Ofereixen possibilitats de socialització i d’aprenentatge a grups exclosos del món del treball. Alhora, els nivells més alts de benestar s’associen, en general, amb altres resultats positius, com la millora de la salut física.