1.1. Introducció als diners
1.1.1. Els diners i les seves funcions
Gairebé sempre que es tracta de definir què són els diners, els autors fan referència a les seves funcions específiques:
- Mitjà de canvi: Els diners faciliten l’intercanvi de béns i serveis en una comunitat o un mercat.
- Unitat de compte: Els diners permeten mesurar el valor de les coses i fixar els preus dels intercanvis.
- Reserva de valor: Els diners es poden acumular o atresorar per a necessitats futures, sense l’obligació d’utilitzar-los en el moment actual.
No obstant això, l’essència dels diners, vinculada amb la seva naturalesa originària, està relacionada sobretot amb les dues primeres funcions: mitjà de canvi i unitat de compte. Per això, la definició més utilitzada i vinculada més directament amb la idea originària dels diners és que es tracta d’un «acord entre les persones que integren una comunitat per a utilitzar alguna cosa com a símbol de valor i com a mitjà per a intercanviar béns i serveis». En aquesta definició s’han de destacar dos conceptes fonamentals i imprescindibles per a entendre els diners: la presència d’una comunitat de persones i l’acord al qual arriben per a acceptar alguna cosa com a unitat d’intercanvi.
Malgrat aquesta definició, els diners han deixat de ser un instrument d’intercanvi promotor de prosperitat per a esdevenir una finalitat universal en ella mateixa, de la qual depèn la població per a configurar la seva qualitat de vida i satisfer les seves necessitats i els seus desigs. Quan preval la tercera funció —la reserva de valor—, els diners generen una escalada acumulativa sustentada per l’interès (el cost dels diners quan es financen) i l’interès compost (el cost dels diners inclòs implícitament en els béns o els serveis adquirits). Quan els diners, de manera generalitzada, es converteixen en un finalitat en ells mateixos, les societats emmalalteixen moralment, la qual cosa dona lloc a injustícies socials importants, a una distribució desigual de les càrregues econòmiques, socials i mediambientals, a unes actituds insolidàries entre els ciutadans i a una despersonalització de les relacions humanes.
Els diners de curs oficial, tal com els coneixem avui dia, fomenten l’ús de les tres funcions, però donen un paper excessivament important a la funció de reserva de valor, amb tot el que això comporta. Per contra, tal com veurem més endavant en aquest curs, les monedes complementàries persegueixen, únicament i exclusivament, l’assoliment de les dues primeres funcions, però mai la tercera. Tant és així que alguns projectes de monedes complementàries arriben a introduir l’oxidació pròpia de la teoria de Silvio Gesell. És a dir, un tipus d’interès negatiu que fa perdre valor als diners a mesura que passa el temps, la qual cosa en fomenta la no acumulació i, per tant, la recirculació constant.