1.4. La sostenibilitat de la diversitat monetària
1.4.2. El pas del monopoli a la diversitat monetària
El sistema monetari actual té els defectes de tots els monopolis: s’ha d’utilitzar la moneda, encara que el seu ús no sigui del tot satisfactori, alhora que s’impedeix avançar en el descobriment de mètodes que satisfacin millor les necessitats existents.
La solució comporta, entre altres coses, diversificar els tipus de moneda i d’institucions, i introduir-ne d’altres que estiguin dissenyades específicament per a augmentar la disponibilitat dels diners en la seva funció primària com a mitjà d’intercanvi, més que no pas per a l’estalvi o l’especulació. Aquest tipus de monedes complementàries es dissenyen expressament per a connectar el que altrament serien recursos sense utilitzar i necessitats no cobertes dins d’una comunitat, una regió o un país. Hi ha tantes innovacions monetàries com solucions per a cada un dels reptes de sostenibilitat. I el moment és ara o mai, com a conseqüència de l’avanç tecnològic que hi ha en aquests moments.
Tal com s’ha esmentat en aquest curs, els diners de curs oficial fomenten l’ús simultani de totes tres funcions, però donen un paper excessivament important a la funció de reserva de valor, amb tot el que això comporta. Per contra, les monedes complementàries persegueixen, únicament i exclusivament, l’assoliment de les dues primeres funcions, però mai la tercera. La introducció i l’ús de monedes complementàries pot, per tant, solucionar, en part, els cinc errors estructurals esmentats anteriorment:
- Els sistemes monetaris complementaris augmenten les transaccions quan l’economia oficial entra en retrocés i viceversa, ajuden a complementar la banca convencional i suavitzen la tendència procíclica de la creació dels diners.
- La teoria de Gesell proposa la posada en marxa d’una moneda oxidable que perdi valor de mica en mica per a evitar l’atresorament. L’oxidació o taxa d’interès negativa, des del punt de vista financer, transforma completament el panorama, ja que augmenta els valors en el futur en lloc de descomptar-los, la qual cosa fomenta el pensament a llarg termini.
- Les monedes complementàries solen superar el dilema de l’obligatorietat de creixement continu, ja que no cobren taxes d’interès ni generen, per tant, els efectes de l’interès compost. Les entitats gestores de monedes complementàries solen ser associacions o cooperatives que, al contrari dels bancs comercials, no presten els diners per a maximitzar el seu benefici, la qual cosa disminueix la necessitat de créixer constantment.
- L’abolició de taxes d’interès impedeix també la redistribució injusta de la riquesa. Si bé alguns sistemes de moneda complementària cobren algun tipus de taxa, la seva funció és únicament i exclusivament la de cobrir les despeses operatives, però no per a generar beneficis.
- Les monedes complementàries es dissenyen per a promoure la cooperació entreusuaris, i el seu ús limitat descoratja l’atresorament i, per tant, fomenta la cohesió social.