2.1. Introducció a les monedes complementàries
2.1.1. El concepte de complementarietat
El concepte de monedes complementàries va ser encunyat per Bernard Lietaer per a referir-se a:
«sistemes monetaris creats al marge de les monedes oficials d’un país, i que fomenten tant la realització de projectes econòmics, socials i mediambientals de caràcter regional, com la posada en valor d’actius i recursos que no es troben dins dels cercles o els circuits ordinaris d’intercanvi a causa de l’escassetat de la moneda oficial».
Bernard Lietaer
Les monedes complementàries s’anomenen sovint alternatives, comunitàries, locals, solidàries o socials, sigui per temes de tradició o per a reflectir els objectius que persegueixen els projectes en què s’utilitzen. En particular, el significat de cada un d’aquests qualificatius és el següent:
- Alternatives: perquè poden funcionar en comptes dels diners de curs oficial en certs contextos i en són una alternativa.
- Comunitàries: perquè poden funcionar en comunitats de persones o entitats que es relacionen directament i volen establir un mitjà d’intercanvi propi.
- Locals: perquè poden circular en llocs i espais delimitats geogràficament, en una localitat, un municipi…
- Solidàries: perquè poden fomentar els valors de la gratitud, l’ajuda mútua i l’altruisme, és a dir, la solidaritat entre les persones.
- Socials: perquè poden ser creades, emeses i controlades per grups socials, i fomentar la cohesió de les societats.
En aquest curs s’ha optat per a mantenir l’ús del qualificatiu complementàries, perquè és el que reflecteix millor una de les característiques principals d’aquest tipus de monedes: la complementarietat en relació amb els diners de curs oficial, als quals no volen substituir del tot en cap moment. La resta d’adjectius queden implícits, en més o menys grau, en el concepte general de monedes complementàries, ja que segons la tipologia del projecte i els objectius que es volen assolir, també promouen el caràcter alternatiu, comunitari, local, solidari i social.