2.4. Evolució històrica i situació actual
2.4.3. La situació actual a escala nacional
Al final de 2014 Neil Hughes va dur a terme un treball en el qual s’analitzava la situació de les monedes complementàries espanyoles (figura 17). Per a això es va fer un recompte de les iniciatives existents en les diferents bases de dades nacionals. Es va obtenir un total de 372 iniciatives, de les quals 290 eren bancs de temps; 71, sistemes de crèdit mutu; i 11, xarxes d’intercanvi. Cadascuna d’aquestes iniciatives es va situar en la comunitat autònoma corresponent, la qual cosa va posar de manifest que es tracta d’un fenomen que abraça tota la geografia nacional. La regió més activa és Catalunya, amb un total de 97 iniciatives en funcionament (71 bancs de temps, 23 sistemes de crèdit mutu i 3 xarxes d’intercanvi). A continuació, hi ha Andalusia i Madrid. Tal com s’ha comentat anteriorment, els bancs de temps són la tipologia d’iniciatives més habitual a Espanya. Dels 290 bancs de temps comptats, 223 tenen dependència municipal. És important destacar que en el moment en què es va fer aquest estudi no hi havia identificada cap iniciativa que representés una tipologia de moneda local, si bé ja és conegut que avui tenim una mostra clara de la seva existència en els casos de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, entre altres.
Es van identificar tres períodes històrics vinculats amb auges significatius dels sistemes monetaris complementaris. El primer va tenir lloc durant la Guerra Civil, el segon al final dels anys noranta del segle xx amb l’aparició dels primers models de bancs de temps municipals, i el tercer ha sorgit recentment, el 2008, com a conseqüència de la crisi econòmica. És precisament a partir d’aquest tercer període quan aquest tipus d’iniciatives han crescut més. En particular, el creixement més important ha estat el dels sistemes de crèdit mutu, els quals han augmentat de quatre el 2009 a més de setanta al final de 2014.
D’altra banda, l’origen que ha impulsat les diferents tipologies d’iniciatives és molt divers. Així, per exemple, els bancs de temps es van inspirar en l’experiència italiana, mentre que els sistemes de crèdit mutu es van basar en les iniciatives del Brasil i en el moviment de ciutats en transició del Regne Unit. Es va identificar una gamma extensa d’objectius perseguits per aquest tipus d’iniciatives, tant econòmics com ambientals i socials, incloent-hi la lluita contra l’exclusió social, la localització de l’economia, la creació de capital social i la promoció de la sostenibilitat. Sense cap mena de dubte, la crisi de 2008 ha estat un factor crucial en l’evolució dels sistemes monetaris complementaris a Espanya. La manca de liquiditat produïda per una combinació creditícia i d’austeritat política ha estat la gran catalitzadora del creixement recent dels bancs de temps i els sistemes de crèdit mutu, com també d’altres solucions i propostes innovadores. Quant a la seva rellevància en l’àmbit econòmic i social, la creació recent de les iniciatives i la capacitat limitada d’actuació d’aquestes sembla que corroboren altres estudis previs que en qüestionen l’impacte sobre el benestar social. Així, per exemple, els problemes d’atur elevat i pobresa són multidimensionals, i necessiten molt més que instruments alternatius d’intercanvi per a poder ser tractats amb èxit. No obstant això, malgrat aquestes limitacions, les iniciatives espanyoles tenen un paper educatiu i polític important. Qüestionant els principis que sustenten les transaccions econòmiques en la societat capitalista contemporània, com ara la maximització de l’interès i el benefici propis, les iniciatives de monedes complementàries són fonamentals per a buscar noves maneres de fer les coses. Tot això sobre la base de valors progressistes com la justícia social i la sostenibilitat ambiental, i enviant un missatge a la societat sobre la possibilitat de construir alternatives a les relacions socials capitalistes.
Si bé no són alternatives econòmiques duradores enfront d’un sistema fort de moneda oficial, les monedes complementàries representen sistemes de diners útils per a aspirar a un futur més sostenible i local. En trobem exemples (figura 16) tant a Catalunya com a Madrid, on el mercat social i els moviments d’ecoxarxes (ecoredes) han experimentat un creixement significatiu durant els últims anys. En aquest sentit, el moviment del 15M té un paper important, ja que fa servir els bancs de temps per a ajudar a crear teixit comunitari dins de les ciutats, fomentar l’autoestima individual i la reciprocitat, com també l’autoorganització i l’horitzontalitat entre les persones. Iniciatives com la Asociación para el Desarrollo de Bancos de Tiempo (ADBT), l’Asociación Salud y Familia (ASF), les cooperatives integrals que es comencen a estendre més enllà de Catalunya (CIC) i l’expansió dels mercats socials, són en general un bon auguri per al futur dels sistemes monetaris complementaris a Espanya.
