2.2. Tipologies
2.2.5. Els mercats de bescanvi
Es tracta de les monedes complementàries que ocupen l’última posició en nombre d’iniciatives a escala internacional, ja que representen l’1,4 % del total.
Els mercats de bescanvi són un híbrid entre les monedes locals i els sistemes de crèdit mutu, i comprenen una infraestructura nova perquè les persones puguin intercanviar béns i serveis dins d’un esdeveniment específic, en un lloc limitat, sense necessitat de moneda convencional. Els usuaris dels mercats de bescanvi s’uneixen a un club local en el qual aconsegueixen la moneda local (préstecs sense interessos) que els serveix per a consumir en els mateixos mercats. Es tracta de monedes que posteriorment no són convertibles en moneda oficial.
Els mercats de bescanvi van sorgir per primera vegada el 1995 a Bernal (Buenos Aires) com una iniciativa de sostenibilitat impulsada per una ONG ambiental. Van aparèixer en un context de desindustrialització i crisi fiscal, es van expandir ràpidament durant el col·lapse financer argentí de 1999 a 2002, i es van convertir en un estil de vida per a un grup demogràfic molt ampli. No obstant això, els clubs de bescanvi argentins van ser castigats per la rivalitat entre xarxes i van patir un col·lapse catastròfic de credibilitat el 2002. Tanmateix, alguns sistemes argentins encara perduren, i s’han adoptat models similars a Veneçuela i Mèxic, on es mantenen associats estretament amb les idees de l’economia solidària. Els mercats de bescanvi informals també són operatius en altres països de l’Amèrica del Sud. I han sorgit al Quebec (Canadà), regió amb un moviment fort d’economia social. Tot i així, al Canadà, aquest sistema posa més èmfasi en el suport al desenvolupament sostenible per mitjà de la reutilització de béns que la ideologia de solidaritat econòmica que impulsa els sistemes de Mèxic i de l’Amèrica del Sud.