2.4. Evolució històrica i situació actual
2.4.1. La situació actual a escala internacional
En un estudi fet per Gill Seyfang i Noel Longhurst el 2013 es va quantificar i avaluar la situació dels sistemes de monedes complementàries a escala internacional. És un dels pocs estudis que presenta una visió global, cosa que permet homogeneïtzar els resultats obtinguts. Si bé mostra dades de 2013, la seva anàlisi comparativa proporciona una visió conjunta i relativa del fenomen que representen les monedes complementàries a escala internacional.
Es tracta d’un estudi en el qual es van comptabilitzar, per a un determinat país, els sistemes monetaris complementaris que presentaven com a mínim cinc projectes actius el 2013. Per tant, en aquesta anàlisi no s’inclouen les iniciatives emergents o amb menys de cinc projectes actius en un mateix país, ni tampoc els sistemes d’intercanvi comercial (monedes complementàries d’índole merament capitalista), ni els programes de fidelització basats en incentius per a la compra de béns i serveis sostenibles o el reciclatge.
Tenint en compte aquests condicionants, hi ha 38 grups de monedes de base nacional en 23 països dels sis continents, la qual cosa representa un total de 3.418 projectes o iniciatives locals. Per grup de monedes s’entén el conjunt de com a mínim cinc projectes, de la mateixa índole, actius el 2013 en un mateix país. Cadascuna de les iniciatives es cataloga dins d’una de les quatre tipologies de monedes complementàries presentades anteriorment en aquest curs (sistemes de crèdit mutu, bancs de temps, monedes locals i mercats de bescanvi).
La tipologia més habitual de moneda complementària correspon als bancs de temps, amb 1.715 projectes (50,2 % del total), repartits en 11 països i 4 continents, seguit dels sistemes de crèdit mutu, que representen 1.412 projectes (41,3 % del total), inclosos en 14 països i 5 continents. Els sistemes de moneda local són el tercer grup de monedes complementàries i comprenen 243 projectes (7,1 % del total) en 6 països i 4 continents. I en darrer lloc hi ha els mercats de bescanvi, que representen 48 projectes (1,4 % del total), que operen en 4 països de 2 continents.
Europa té el nombre més elevat de projectes, amb 2.333 iniciatives d’un total de 3.418 (és a dir, el 68,3 %), dels quals més de la meitat (54,1 %) són sistemes de crèdit mutu, el 44,4 % són bancs de temps i únicament l’1,5 % són monedes locals. A continuació segueix Àsia amb el 16,6 % dels projectes de monedes complementàries, dels quals més de dos terços (68,7 %) són bancs de temps, el 23,4 % són monedes locals i la resta sistemes de crèdit mutu. Amèrica del Nord és la tercera regió més poblada pel que fa a monedes complementàries, amb un 9,8 % dels projectes, dels quals la gran majoria (79,3 %) són bancs de temps (sobretot als EUA). Amèrica del Sud representa el 2,7 % dels projectes de monedes complementàries, i són exclusivament de monedes locals (64,5 %) i de mercats de bescanvi (35,5 %). Austràlia i Nova Zelanda tenen tan sols l’1,7 % de les iniciatives del món, dividides entre sistemes de crèdit mutu (57,9 %) i bancs de temps (42,1 %). Finalment, els països de l’Àfrica tracten exclusivament amb sistemes de crèdit mutu i representen el 0,9 % del total a escala internacional.
