1.4. La sostenibilitat de la diversitat monetària
1.4.1. Els corrents principals de canvi
Vegem en primer lloc els dos grans corrents de canvi que ofereixen alternatives al sistema monetari vigent i, per tant, a les conseqüències que se’n deriven:
- Corrent reformador. Planteja el canvi del sistema monetari proposant mesures polítiques i lleis que canviïn el sistema vigent, però sempre aprofitant al màxim el que ja existeix. Es proposa passar a un sistema de diners sobirans emesos per l’Estat, sense deute, i a una banca de reserva total basada en l’estalvi, sense interès. Aquest corrent manté la idea d’uns diners que no representin cap bé en concret, excepte l’obligació d’admetre’ls com a mitjà de pagament de deute. Es tracta de diners fiduciaris basats en la fe o la confiança de la comunitat, és a dir, que no se sustenten en metalls preciosos ni res que no sigui una promesa de pagament per part de l’entitat emissora. Es tracta d’un corrent que pretén substituir el sistema monetari actual, erradicant i eliminant d’arrel el seu efecte generador de la insostenibilitat planetària actual. Alguns dels organismes exponents d’aquest corrent són, a escala nacional, l’associació Dinero Positivo i, en l’àmbit internacional, American Monetary Institute, Positive Money, International Movement for Monetary Reform, Sovereign Money i Monetative. Així mateix, alguns dels autors que defensen aquest corrent són, entre altres, Ben Dyson, Joseph Huber i Stephen Zarlenga.
- Corrent transformador. Planteja el canvi del sistema monetari a partir del sorgiment i el desenvolupament de les experiències de l’economia social, solidària i col·laborativa, com també dels seus mitjans alternatius d’intercanvi. Proposa un sistema monetari basat en una multiplicitat de monedes, en què cadascuna d’elles representa la promesa d’un productor de béns, productes o serveis de lliurar un bé real a canvi de la moneda. Aposta per diferents tipus de diners segons la seva funció: els diners convencionals sobretot com a dipòsit de valor, i els sistemes de canvi alternatius únicament i exclusivament com a mitjans de canvi i pagament. Es tracta d’un corrent que pretén conviure amb el sistema monetari actual, complementant-lo i minimitzant-ne els efectes negatius. Alguns dels organismes exponents d’aquest corrent són, a escala nacional, l’Instituto de la Moneda Social i, a escala internacional, Community Currencies in Action, Research Association on Monetary Innovation and Community and Complementary Currency Systems, International Journal of Community Currency Research, Community Currency Resource Center, New Economics Foundation i Community Currency Magazine. Així mateix, alguns dels autors que defensen aquest corrent són, entre altres, Bernard Lietaer, Gill Seyfang, Thomas Greco, Michael Linton, Edgar Cahn, David Boyle o Margrit Kennedy, ja traspassada.
És important destacar la diferenciació clara entre les tres funcions dels diners (mitjà de canvi i pagament, dipòsit de valor i unitat de mesura del valor de les coses) segons el corrent de canvi considerat. El motiu és que hi ha una contradicció essencial entre les dues primeres funcions: si els diners són dipòsit de valor, es retiren de la circulació i aleshores ja no serveixen com a mitjà de canvi i pagament. La posició del corrent transformador és que ambdues funcions haurien d’estar separades, almenys en monedes de tipus diferent. Aquest és el motiu pel qual en aquest corrent s’analitzen els diners fonamentalment com a mitjà de canvi i pagament, però no com a dipòsit de valor. A banda, és clar, de considerar-los com a mesura per a donar valor a les coses. Passa el contrari en el cas del corrent reformador, que continua aplicant les tres funcions dels diners a una mateixa i única moneda.
En aquest curs es presenta i s’analitza, precisament, el corrent transformador associat amb les monedes complementàries, amb totes les implicacions que comporta la implantació de la diversitat monetària.