Els diners formen part de la nostra vida, del nostre dia a dia. Mirem on mirem, fem el que fem, sempre hi són presents d’una manera més o menys directa. Tot i així, solen romandre en el subconscient de la majoria de nosaltres, i els considerem una cosa que és allà, que és necessària, però que s’escapa del nostre control. Poques vegades ens aturem a pensar què són, qui els crea, d’on surten o què els dona valor. I quan hi reflexionem, solem fer-ho des de la concepció més capitalista, la que es basa en l’educació financera més clàssica que ens han inculcat, en la qual queden confosos alguns conceptes com el patró or, la relació entre l’estalvi i el finançament, o l’interès compost, entre altres.
No es pot negar que els diners han estat i són una de les innovacions més importants i avantatjoses de les societats humanes. Sense els diners seria impossible concebre els nivells d’eficiència de les economies i del patró de benestar. Sense els diners, una societat hauria de recórrer per sistema al bescanvi individual d’uns béns per uns altres i, òbviament, s’hauria de produir una coincidència recíproca dels desigs de les parts que participen en qualsevol intercanvi econòmic, cosa que seria realment complexa i poc pràctica. Els diners són un instrument que facilita l’intercanvi de béns i serveis, l’especialització econòmica i la divisió del treball, i que contribueix a l’eficiència global d’una economia i, en general, d’una societat. En aquest sentit, es podria dir que les societats contemporànies serien clarament inviables i inconcebibles sense els diners.
Però, sabem què són i què representen realment els diners? Som conscients que aquesta recerca d’eficiència és potser la causant de la insostenibilitat societària i planetària que vivim avui dia? Ens hem plantejat si hi ha alternatives d’actuació en aquest sentit? I, si és així, de quines alternatives es tracta i com s’han implantat i consolidat?
L’objectiu d’aquest curs és donar resposta a aquestes preguntes, entre altres, amb un to acadèmic però alhora divulgatiu, per a fer-ne arribar el contingut al nombre de persones més gran possible. I, així, facilitar que aquestes prenguin consciència de tot el que envolta el concepte dels diners i adquireixin els coneixements mínims necessaris per a poder decidir lliurement com volen actuar en el futur.
Per a assolir aquest objectiu, el curs s’estructura en tres blocs amb els continguts següents:
- Bloc 1 – Del monopoli a la diversitat monetària. Aquest bloc presenta què són i què representen els diners, i analitza la situació del sistema monetari actual, segons la concepció més capitalista del terme. Posteriorment, i des de la visió del pensament complex, s’estudien les aportacions de les monedes complementàries per a afavorir la sostenibilitat, tant en l’àmbit econòmic com social i mediambiental. Les referències principals utilitzades en aquest bloc han estat els estudis de Bernard Lietaer.
- Bloc 2 – En un ecosistema de monedes complementàries. Aquest bloc presenta què són i què representen les monedes complementàries, juntament amb la seva evolució històrica i les diferents tipologies existents. A continuació, s’analitza la situació d’aquestes monedes, tant a escala nacional com internacional, la repercussió que han tingut en el desenvolupament sostenible i el cicle de vida habitual que les caracteritza. Les referències principals utilitzades en aquest bloc han estat les investigacions de Gill Seyfang, Noel Longhurst i Neil Hughes.
- Bloc 3 – Cap a un desenvolupament local i sostenible. Aquest bloc analitza com es poden implantar sistemes de monedes complementàries des de l’Administració pública, tant per a la reactivació local de l’economia com per al foment de la cohesió social i la reducció de la petjada ecològica. Les referències principals utilitzades en aquest bloc han estat els estudis del projecte Community Currencies in Action (CCIA).
